Archivo de la etiqueta: avaluar

Avaluar amb seny

Us deixem aquesta presentació de la Neus Sanmartí sobre l’avaluació. Avaluar amb seny, de manera consequent… difícil. I, al final, si avalueu d’una determinada forma vol dir que ensenyeu d’una determinada manera. Perquè si no esteu boj@s, no podeu avaluar d’una manera diferent a com heu ensenyat. Del què i com s’avaula es pot deduir molt fàcilment el què i el com s’ensenya. I a l’inrevés. Aquest article de la Neus Santmartí és una eina de reflexió sobre el particular. També de la Neus, aquesta reflexió sobre avaluar i atendre la diversitat: avaluació i diversitat. Impagables. Ens agrada!.

Escola inclusiva: autoavaluació

Som prou inclusius?. Contesteu aquestes vint qüestions i potser en tindreu una idea: Avaluar la inclusió a l’escola.

Portafolis: una eina d’avaluació diversa

L’elaboració d’un portafolis de l’alumne/a, sigui de paper o digital, sigui gran o petit, és una manera molt adequada d’avaluar la feina feta en grup cooperatiu, o qualsevol altre activitat curricular. A més, és una eina que permet avaluar molt especialment els infants amb NEE, i els grups on hi ha una alta diversitat a l’aula. Mireu-vos aquest petit document: portfolis, una eina educativa

Avaluar per aprendre

De nou la Neus Santmartí ens ofereix una perla de la seva abundosa collita. Un text impagable sobre què, com i per a què avaluar, amb la deguda referència a avaluar també des de la diversitat: AVALUAR PER APRENDRE

Diversitat i avaluació (Fragment)

L’avaluació evidencia la nostra atenció a la diversitat

Neus Santmartí

Si alguna cosa evidencia l’avaluació és la diversitat de l’alumnat. Sempre hi haurà alumnes que manifesten més dificultats de tot tipus (cognitives, actitudinals…) i per als quals és necessari planificar accions específiques per ajudar-los a superar-les. En canvi, d’altres tenen possibilitats d’anar més enllà del que s’està aprenent a l’aula. No s’ha d’esperar a l’avaluació final per establir mesures de suport. Aquestes s’han d’aplicar des del moment en què s’ha detectat que l’alumne/a es troba davant d’un obstacle que no podrà superar de manera autònoma o en que es comença a avorrir. Generalment, el moment del procés d’aprenentatge més idoni per introduir accions orientades a compensar diferències és quan es promou que l’alumnat sintetitzi allò que ha de recordar i saber fer per resoldre un determinat tipus de tasques.

Accions que són propostes possibles per ajudar l’alumnat a superar dificultats:

  • Organitzar espais (temps i llocs) per a la consulta al professorat, en els quals s’hauria d’ajudar tant l’alumnat que té dificultats a entendre’n les causes i proporcionar-li recursos per supe-rar-les.

  • També servirien pel que pot anar més enllà i per descobrir-li nous camps on aprofundir. Cal recordar que alguns alumnes que tenen ben desenvolupada la intel·ligència de tipus cognitiu, poden tenir problemes en altres tipus de sabers, ja sigui de tipus emocional o social que, d’altra banda, són components bàsics de moltes competències.

  • Facilitar l’ajuda entre iguals, de manera que uns alumnes ajudin els altres, al mateix temps que reforcen el seu coneixement (és ben sabut que un contingut s’entén millor quan s’ha de verbalitzar i explicar a un altre).

  • Donar importància a l’establiment de rutines (aspecte que no és contradictori amb desenvo-lupar l’autonomia i la creativitat). Hi ha un conjunt d’habilitats bàsiques que l’alumnat ha d’arribar a fer de rutina i, un cop interioritzades, llavors ja poden fer-les de manera creativa. Per exemple, quins passos s’han de seguir per escriure una narració, per construir un gràfic o per llegir críticament un text.

  • Dissenyar, recollir i utilitzar materials didàctics diversos per al tractament de dificultats específiques bàsiques, dins o fora de l’aula: especialment aplicacions informàtiques, jocs, simulacions o d’altres que es troben a la xarxa o manipulatius.

  • Evitar activitats repetitives com les que es van fer quan es va introduir el contingut objecte de regulació i que no van servir a l’alumnat per aprendre significativament. Hi ha alumnat que aprèn millor a partir d’un tipus d’activitats i d’altres en prefereixen unes altres. Convé diversificar.

  • Establir contractes de treball a mitjà termini amb alguns alumnes, pactant els compromisos d’ambdues parts —de l’alumnat i del seu professor o professora—, i establint mecanismes de revisió periòdics per valorar els possibles avenços.

  • Per als alumnes amb dificultats importants, plantejar un pla d’actuació adequat a les necessitats i possibilitats de cada alumne o alumna. En aquest cas, l’avaluació s’ha de fer d’acord amb aquest pla individualitzat.

  • Es poden organitzar programes flexibles de diversificació curricular per a alguns alumnes. Poden comportar que l‘alumnat faci activitats corresponents a una part de la programació amb ajuda, dins o fora del seu grup-classe, o bé que tingui un suport a l’aula, o que s’organitzin grups específics. Cada centre ha de decidir la millor manera d’organitzar-los i d’aplicar-los, en funció de les seves característiques, de les de l’alumnat i de les del professorat.

  • Finalment, caldrà inventar constantment noves maneres d’atendre a tot tipus d’alumnes, aplicant grans dosis d’imaginació d’acord amb els recursos disponibles. Cada centre és diferent i no hi ha regles definides ni receptes preestablertes. Cal deslliurar-nos de la rigidesa que sovint comporten les estructures organitzatives i horàries de molts centres i pensar en d’altres que estiguin més al servei de tot tipus d’alumnat.

  • L’objectiu establert en el marc de la Unió Europea és que el 85% de l’alumnat hauria d’arribar a desenvolupar com a mínim un nivell mitjà en cadascuna de les competències i, per aconseguir-ho, cal repensar i reinventar moltes de les pràctiques i estructures escolars vigents.

  • Tots els estudis demostren (per exemple, els realitzats a partir de les avaluacions “PISA”) que la repetició de curs recau sobretot en alumnes d’ambients socials desafavorits i només millora els resultats de l’alumnat en casos comptats. Com ja deien els nens i nenes de l’escola de Barbiana (1969:77), als alumnes de nivell sociocultural baix se’ls fa repetir curs, als de nivell mitjà se’ls repeteixen les classes (assisteixen a classes particulars de repàs o a activitats extraescolars), i per als de nivell alt tot és repetició (el que es treballa a l’escola ja ho han sentit o ho practiquen a casa).

EXTRET DE: AVALUAR PER APRENDRE GENERALITAT DE CATALUNYA.

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. DIRECCIÓ GENERAL DE L’EDUCACIÓ BÀSICA I EL BATXILLERAT

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/orientacions/avaluar_per_aprendre.pdf

Avaluar un projecte

Del bloc sense desperdici de M. Cunillé, extrec un tros de document amb uns ítems que poden servir per avaluar la pertinència i significativitat d’un projecte qualsevol d’aula:

Font: Direcció General d’ Ordenació Curricular i Innovació Educativa

 Identificació de bones pràctiques en projectes escolars d’innovació

Els projectes d’innovació aporten bones pràctiques que cal identificar, consolidar i, si és possible, transferir. A continuació teniu una llista d’algunes de les característiques que ens ajuden a identificar aquestes bones pràctiques.

Indiqueu en quin grau el projecte acompleix aquests requisits: 1) poc  2) pot millorar; 3) molt…

  1. Implicació dels alumnes: implicació emocional, entusiasme i interés de l’alumnat; el projecte involucra a la majoria dels alumnes als quals s’adreça, fomenta la il·lusió, tenen ganes de participar-hi… están motivats…
  2. Implicació del professorat: participa professorat d’un nivell, d’un cicle, de tota l’escola; es coordinen hi cooperen; el projecte promou la “il·lusió dels docents”…..
  3. Implicació del centre, l’equip directiu dóna suport, els companys i companyes coneixen el projecte… ; se li concedeix temps per la realització, per a la coordinació, també s’hi destinen recursos, etc.; el projecte serveix de catalitzador, “dóna vida al centre”, consolida una “cultura de centre” basada en els valors democràtics.
  4. Implicació de les famílies: els pares i mares coneixen el projecte, col·laboren, ajuden….
  5. Objectius clars, explicitats i compartits amb el professorat i els alumnes i d’altres agents, es fan activitats de “comunicació d’objectius” per aconseguir que els alumnes es representin allò que es vol aconseguir.
  6. Els continguts es refereixen a temes potencialment significatius, rellevants per comprendre el món, la societat en la que vivim, que permeten acostar-se a la història personal i social de l’alumnat, contribueixen a la construcció de la pròpia identitat; ajuden al desenvolupament de valors cívics: respecte, tolerància, diàleg, cooperació, solidaritat….; contribueixen a l’ampliació d’horitzons dels alumnes, els ajuden a descobrir nous àmbits coneixement, promouen els eixampla la mirada…
  7. Temporalització: Es té en compte el factor temps i es delimita adequadament el contingut: el projecte no es massa extens, és ambiciós però possibilista, no és dispers, es pot realitzar amb el temps assignat.
  8. Es fa ús de mètodes participatius (casos, simulacions, resolución de problemes, resposta a interrogants, recerques, jocs socioafectius etc.), és a dir aquells mètodes que donen veu als alumnes, en els quals ells i elles són el centre de l’activitat, tenen protagonisme, participen activament en el procés…
  9. Promou el treball col.laboratiu de l’alumnat: es fomenta la cooperació, els estudiants s’ajuden entre ells, col·laboren, treballen en equip,…
  10. Millora la comunicació entre el professorat i l’alumnat i entre els mateixos alumnes, es creen situacions que faciliten el desenvolupament d’habilitats lingüístiques com parlar, llegir i escriure, i en conseqüència s’incrementa l’èxit escolar.
  11. Millora les relacions humanes entre els mateixos alumnes i entre aquests i el professorat, es promou la cohesió social, l’empatia amb els altres, es fomenta la comunicació intergeneracional: a la pròpia familia i fora
  12. Fomenta l’ús de noves tecnologies de la comunicació: es necessari cercar informació a internet, fer ús del correu electrònic, preparar una pàgina web, un CD, una presentació en “power point”…
  13. Deixa espai per a la participació de l’alumnat en la concreció del projecte i en presa decisions: es té en compte la seva opinió, no tot està pautat prèviament, hi ha canals de participació, se’ls dóna veu i consulta…
  14. Disposa d’instruments de seguiment i d’autoregulació que ajuden a identificar als implicats allò que va bé i allò que cal millorar durant el procés. Disposa d’instruments per a l’avaluació dels alumnes (repercussió, progressos, aprenentatges), i millor si també hi ha instruments per avaluar el projecte i la posada en pràctica.
  15. Garanteix que hi haurà un producte final amb visibilitat: exposició, pàgina web, recull de fotografies, vídeos, enregistrament de testimonis orals, publicacions, cartell…
  16. Té projecció externa, serveix per a la vinculació amb entitats i institucions de l’entorn: Ajuntaments, districtes, associacions, museus, empreses locals, altres centres, altres col.lectius…
  17. En general ajuda a desenvolupar competències cognitives (coneixements), ètiques (valors) i socials (d’acció).

Per a què serveix avaluar?

evaluation2.gif

paraquesirveevaluar.pdf

La pregunta és capital. Si avaluem d’una manera és perquè ensenyem d’una manera. Ho hem meditat?