Diversitat i avaluació (Fragment)

L’avaluació evidencia la nostra atenció a la diversitat

Neus Santmartí

Si alguna cosa evidencia l’avaluació és la diversitat de l’alumnat. Sempre hi haurà alumnes que manifesten més dificultats de tot tipus (cognitives, actitudinals…) i per als quals és necessari planificar accions específiques per ajudar-los a superar-les. En canvi, d’altres tenen possibilitats d’anar més enllà del que s’està aprenent a l’aula. No s’ha d’esperar a l’avaluació final per establir mesures de suport. Aquestes s’han d’aplicar des del moment en què s’ha detectat que l’alumne/a es troba davant d’un obstacle que no podrà superar de manera autònoma o en que es comença a avorrir. Generalment, el moment del procés d’aprenentatge més idoni per introduir accions orientades a compensar diferències és quan es promou que l’alumnat sintetitzi allò que ha de recordar i saber fer per resoldre un determinat tipus de tasques.

Accions que són propostes possibles per ajudar l’alumnat a superar dificultats:

  • Organitzar espais (temps i llocs) per a la consulta al professorat, en els quals s’hauria d’ajudar tant l’alumnat que té dificultats a entendre’n les causes i proporcionar-li recursos per supe-rar-les.

  • També servirien pel que pot anar més enllà i per descobrir-li nous camps on aprofundir. Cal recordar que alguns alumnes que tenen ben desenvolupada la intel·ligència de tipus cognitiu, poden tenir problemes en altres tipus de sabers, ja sigui de tipus emocional o social que, d’altra banda, són components bàsics de moltes competències.

  • Facilitar l’ajuda entre iguals, de manera que uns alumnes ajudin els altres, al mateix temps que reforcen el seu coneixement (és ben sabut que un contingut s’entén millor quan s’ha de verbalitzar i explicar a un altre).

  • Donar importància a l’establiment de rutines (aspecte que no és contradictori amb desenvo-lupar l’autonomia i la creativitat). Hi ha un conjunt d’habilitats bàsiques que l’alumnat ha d’arribar a fer de rutina i, un cop interioritzades, llavors ja poden fer-les de manera creativa. Per exemple, quins passos s’han de seguir per escriure una narració, per construir un gràfic o per llegir críticament un text.

  • Dissenyar, recollir i utilitzar materials didàctics diversos per al tractament de dificultats específiques bàsiques, dins o fora de l’aula: especialment aplicacions informàtiques, jocs, simulacions o d’altres que es troben a la xarxa o manipulatius.

  • Evitar activitats repetitives com les que es van fer quan es va introduir el contingut objecte de regulació i que no van servir a l’alumnat per aprendre significativament. Hi ha alumnat que aprèn millor a partir d’un tipus d’activitats i d’altres en prefereixen unes altres. Convé diversificar.

  • Establir contractes de treball a mitjà termini amb alguns alumnes, pactant els compromisos d’ambdues parts —de l’alumnat i del seu professor o professora—, i establint mecanismes de revisió periòdics per valorar els possibles avenços.

  • Per als alumnes amb dificultats importants, plantejar un pla d’actuació adequat a les necessitats i possibilitats de cada alumne o alumna. En aquest cas, l’avaluació s’ha de fer d’acord amb aquest pla individualitzat.

  • Es poden organitzar programes flexibles de diversificació curricular per a alguns alumnes. Poden comportar que l‘alumnat faci activitats corresponents a una part de la programació amb ajuda, dins o fora del seu grup-classe, o bé que tingui un suport a l’aula, o que s’organitzin grups específics. Cada centre ha de decidir la millor manera d’organitzar-los i d’aplicar-los, en funció de les seves característiques, de les de l’alumnat i de les del professorat.

  • Finalment, caldrà inventar constantment noves maneres d’atendre a tot tipus d’alumnes, aplicant grans dosis d’imaginació d’acord amb els recursos disponibles. Cada centre és diferent i no hi ha regles definides ni receptes preestablertes. Cal deslliurar-nos de la rigidesa que sovint comporten les estructures organitzatives i horàries de molts centres i pensar en d’altres que estiguin més al servei de tot tipus d’alumnat.

  • L’objectiu establert en el marc de la Unió Europea és que el 85% de l’alumnat hauria d’arribar a desenvolupar com a mínim un nivell mitjà en cadascuna de les competències i, per aconseguir-ho, cal repensar i reinventar moltes de les pràctiques i estructures escolars vigents.

  • Tots els estudis demostren (per exemple, els realitzats a partir de les avaluacions “PISA”) que la repetició de curs recau sobretot en alumnes d’ambients socials desafavorits i només millora els resultats de l’alumnat en casos comptats. Com ja deien els nens i nenes de l’escola de Barbiana (1969:77), als alumnes de nivell sociocultural baix se’ls fa repetir curs, als de nivell mitjà se’ls repeteixen les classes (assisteixen a classes particulars de repàs o a activitats extraescolars), i per als de nivell alt tot és repetició (el que es treballa a l’escola ja ho han sentit o ho practiquen a casa).

EXTRET DE: AVALUAR PER APRENDRE GENERALITAT DE CATALUNYA.

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. DIRECCIÓ GENERAL DE L’EDUCACIÓ BÀSICA I EL BATXILLERAT

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/orientacions/avaluar_per_aprendre.pdf

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s