Treball cooperatiu

TREBALL COOPERATIU a l’aula per R. Grau

  1. Tothom està d’acord en que les interaccions que s’estableixen en el procés d’ensenyament/aprenentatge, tant entre l’alumnat, com entre aquest i el professorat, juguen un paper clau en la construcció del coneixement.

 

  1. Normalment, però, es promouen sobre tot les interaccions alumne-professor, i no es fomenten gaire, d’una forma explícita a l’aula, les interaccions entre els propis alumnes. Més aviat succeeix el contrari.

 

  1. Només en comptades ocasiones els alumnes treballen en comú. L’aprenentatge es considera bàsicament una funció estrictament individual.

 

  1. No obstant això, s’ha demostrat que quan un alumne interacciona amb un altre per a explicar allò que ha après, a més a més de desenvolupar habilitats comunicatives, es veu obligat a organitzar les seves idees, afina el seu coneixement i és capaç de percebre les seves errades i buits. Aquests processos cognitius afavoreixen sens dubte el seu aprenentatge.

Què és treball cooperatiu?

El treball cooperatiu és un terme usat per referir-se a un grup de procediments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups on els alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per tal de resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge. Es tracta d’una forma d’organitzar l’aula.

Diferents models de gestió de l’aula.

Gestió centralitzada
(Ensenyament centrat en el professor)

 

Estructura Cooperativa
(Aprenentatge a partir del treball cooperatiu)

•  La major part de la feina se centra en activitats dirigides a tot el grup (explicacions, exemplificacions, …) i en el treball individual (lectures, exercicis, …). •  El treball s’estructura en grups reduïts ( 3 a 5 alumnes) que, amb diferent grau d’autonomia, s’organitzen per resoldre individual i conjuntament les tasques que es proposen.
•  El treball en grup és esporàdic i acostuma a ser de curta durada, normalment per aplicar aprenentatges anteriors. •  Es treballa en el context de grup. Les explicacions generals són puntuals, la interacció amb el docent es fa en el marc del grup de treball.
•  L’aprenentatge d’un individu és independent del de la resta d’alumnes, el dispositiu pedagògic s’orienta cap a l’aprenentatge individual •  En una primera fase, segons l’organització de la feina, s’alterna el treball individual amb el col·lectiu, però sempre hi ha una fase de comunicació en la que es promou la interacció i l’aprenentatge a partir dels companys del grup.
•  La classe és fonamentalment magistral, se centra en l’activitat del professor que administra i controla contingut, tasques, espai i temps. •  La classe depèn de l’activitat dels grups cooperatius, que poden arribar a prendre decisions sobre les tasques a realitzar, els recursos necessaris i la durada de la feina.

 

Interdependència positiva.

S’usa el terme interdependència positiva per definir aquella situació en què l’aprenentatge dels diferents components del grup depèn de les accions que realitzi cadascun dels membres de l’equip. Així cada noi, cada noia, és conscient que el seu aprenentatge depèn de l’aprenentatge dels demés integrants i, a l’hora, que l’aprenentatge de la resta de companys depèn del seu propi aprenentatge.

El professorat ha de promoure la interdependència positiva des de dues perspectives diferents:

  • l’organització de la feina : s’encarrega una feina a cada component de l’equip. Així cada integrant haurà d’aprendre un contingut per tal de poder ensenyar a la resta de companys i companyes del seu grup.

 

  • el sistema de qualificació : la qualificació ha de ser el resultat d’una combinació de la valoració de la feina individual i de la feina del grup. Entre d’altres fórmules, una manera es basa en la designació d’un integrant de l’equip per realitzar una exposició oral (i així poder valorar la feina del grup) que inclou continguts apresos a partir de la feina de companys i companyes.

Responsabilitat individual

Quan parlem de responsabilitat individual ens estem referint al desenvolupament de les feines que cadascun dels integrants del grup haurà d’afrontar personalment. En el treball cooperatiu cada alumne ha de fer-se responsable d’una part de la tasca que cal realitzar.

Durant l’execució de les feines individuals, cada noi o noia pot consultar altres companys (del seu o d’altres grups) o al propi professor o professora, per tal de resoldre dubtes, obtenir consells o ajuda.

No es tracta només de fer alguna cosa entre tots, sinó aprendre entre tots a fer una cosa, per després saber-la fer tots individualment.

Interacció cara a cara.

El treball cooperatiu afavoreix determinades activitats cognitives i de dinàmica interpersonal que difícilment es poden promoure a través d’altres organitzacions de les tasques a l’aula, com ara:

  • Discussions sobre la planificació d’una recerca d’informació i la forma de dur-la a terme.
  • Explicacions en relació a com resoldre un problema
  • Explicacions sobre el significat d’un determinat concepte mirant d’assegurar que els altres ho entenguin
  • Discussions sobre allò en que s’està treballant i que connecten el treball present amb allò que es va aprendre
  • La comunicació dels resultats i conclusions de la feina personal
  • Les argumentacions per defendre les pròpies opinions i oposar-se a les que s‘està en desacord.

El grau d’interacció en el treball conjunt creix associat al grau d’autonomia amb que treballa l’alumnat. El fet de mantenir equips de treball estables durant un període de temps llarg, facilita la consolidació de les interaccions personals. Es tracta d’assegurar que els grups cooperatius són un sistema acadèmic de suport (cada estudiant té algú compromès a ajudar-lo a aprendre, algú amb qui pot interaccionar per avançar).

L’exercici de les destreses socials

La tasca d’un equip de treball cooperatiu implica, entre d’altres: la col·laboració en el grup, la presa de decisions, la feina individual, la comunicació, l’avaluació mútua i fins i tot la resolució de conflictes que puguin aparèixer mentre es realitzen aquestes feines. En tot això hi trobem un munt d’ habilitats socials.  Lluny d’aparèixer de forma infusa, aquestes habilitats s’han de treballar per tal que es puguin aprendre.

  1. El treball cooperatiu genera les condicions per fer aflorar moments on es poden abordar aquestes habilitats.
  2. Al llarg de l’execució de la feina es donaran situacions que cada alumne haurà de superar, com ara demanar ajuda o un favor, donar les gràcies, oferir-se per ajudar a un company, compartir, reconèixer i expressar els propis sentiments, comprendre els sentiments dels altres, demanar disculpes.
  3. El treball cooperatiu és una font de conflictes, ja que afavoreix l’aparició espontània de tensions entre els alumnes. El professorat  ho ha de saber i controlar, però l’alumnat també ho ha de saber i ha d’entendre la necessitat d’aprendre a resoldre-les amb autonomia.
  4. El treball cooperatiu afavoreix el desenvolupament personal: necessitat de formular preguntes, fixar- se i aconseguir un objectiu, mirar de conèixer les pròpies habilitats, defendre les pròpies conviccions, convèncer els altres, mostrar el desacord amb l’opinió d’un company. A l’hora també crea condicions per a autoreforçar-se, autocontrolar-se i respondre al fracàs.

Consideracions practiques al professorat sobre el treball cooperatiu.

  1. El tema s’ha de poder dividir en parts, per tal de poder assignar responsabilitats individuals.
  2. No és indispensable que les parts siguin equivalents.
  3. Cal tenir un criteri per tal de constituir els grups (rendiment, motivació, afinitat, …)
  4. S’han de fer propostes al grup de treball (sobre el contingut repartiment de tasques, recursos a utilizar…
  5. El grau de concreció de les propostes dependrà de l’edat i del grau d’autonomia en què treballa l’alumnat.
  6. No es pot oblidar l’elaboració d’una pauta/guió de la feina que s’ha de fer.
  7. Sempre caldrà comptar amb espais de discussió sobre la feina individual.
  8. Cal programar una activitat final en la que cada grup hagi de presentar la feina feta.
  9. Cal valorar altres feines del grup (dossiers, murals, altra mena de presentacions, …)

 

Estructures cooperatives

Hi ha diverses formes d’organització de l’aula que responen al model de treball cooperatiu: són les anomenades estructures cooperatives. En l ‘estructura més comuna, els equips clàssics, els components del grup es reparteixen les diverses tasques seguint les instruccions del profesor. Posteriorment aporten al grup el resultats de la seva feina individual, on aprenen un dels altres.

Estructures cooperatives. Exemples: Grups clàssics.

La professora de 4t està treballant amb l’alumnat  Els sistemes naturals . Ho està fent a partir del treball en grup. Ha fet 6 grups de 4 alumnes.

Ha decidit que cada grup faci els mateixos temes, però que cada integrant dins el grup faci una feina diferent, tingui la seva responsabilitat (excepte en alguns casos que ha assignat una parella a fer la mateixa feina –perquè creia que un dels dos no se’n sortiria sol, i els anomena adjunts -).

Es treballa a partir del llibre de text, material que ella ha elaborat i fotocòpies. També poden usar altres llibres i internet. Ha demanat que cada grup elabori prèviament una mena de pauta de treball per dirigir la recerca d’informació que fa cada component. Per ajudar-los a concretar ha demanat que es responguin unes qüestions.

Cada alumne està responent una de les qüestions i haurà de preparar l’explicació per a la resta d’integrants del grup. Quan un alumne expliqui, la resta disposarà de la pauta (qüestionari), que ella ha elaborat (i ara l’ompliran a partir de les explicacions). Aquest cicle es repetirà 4 vegades en cada grup. Ella va intervenint quan li demanen ajuda. Va anotant els dubtes per incloure’ls en una classe magistral que farà al final. Entre tots, en cada grup, elaboraran un “informe únic” de treball, un dossier, un powerpoint, un mural…

Un cop acabada la feina, quan cada grup consideri que se sap el qüestionari (els 4 qüestionaris), passarà una prova d’autoavaluació (encara la té a mitges!) que se la corregiran dins el grup i faran un informe oral a la professora. Llavors, coneguts els resultats d’aquesta prova en tots els grups, farà una classe magistral de síntesi però a partir dels punts difícils que pensa que detectarà de cada tema i de les preguntes de l’alumnat.

Seran 2 dies estudiant els documents i responent la pauta. El tercer dia acabaran i l’endemà iniciaran el torn d’explicació. Preveu 2 apartats per dia (2 dies, pensa que n’hi haurà de sobres), un dia per l’autoavaluació i per comentar-se els resultats de la prova i la classe magistral. Finalment, examen. Total: 7 dies!

Ha pensat avaluar els següents aspectes :

a) nota de revisió dels qüestionaris i conclusions, i de l’informe, (40%)
b) nota de les preguntes d’examen sobre l’apartat treballat personalment, (20%),
c) nota sobre les preguntes d’examen d’apartats treballats per altres persones (40%).

A partir d’aquesta estructura bàsica s’han anat dissenyant altres estructures cooperatives més complexes: els equips d’investigació i els equips d’experts.

Els Equips d’investigació («Group-Investigation»)

Els Grups d’investigació constitueixen una tècnica molt semblant al que en el nostre entorn educatiu també es coneix com a mètode de projectes o treball per projectes. Aquesta tècnica implica els següents passos:

1. Elecció i distribució dels subtemes: A partir de la proposta del profesor els alumnes suggereixen o escullen subtemes específ ics dintre d’un tema o problema més ampli .

2. Planificació de l’estudi del subtema. Desenvolupament del pla: Els alumnes, amb participació del professor, planifiquen les metes del seu subtema i els procediments que util itzaran per assolir-les, i es distribueixen les tasques. Els alumnes desenvolupen el pla concretat. El professor segueix de prop els equips i els dona l’ajuda que li demanin.

3. Anàlisi i síntesi: Els alumnes analitzen i valoren conjuntament la informació obtinguda per cadascun d’ells en el pas anterior i planifiquen com la resumiran i com la presentaran a la res­ ta de la classe d’una manera atractiva.

4. Presentació del treball: Cada equip, o alguns membres de cada equip, presen­ ten a la resta dels companys de la classe el treball elaborat, els plant egen preguntes i responen les qüestions que els altres els plantegen a ells.

Estructures cooperatives. Exemples: Grups d’investigació.

1. A 5r B comencem la setmana que ve el sistema digestiu. El primer dia començarem comentant el llibre de text. A partir d’aquí intentarem veure què més saben.

2. Farem grups de 4, els mateixos de tot el trimestre (per proximitat a la classe). Com en aquesta classe no surten els comptes, 2 grups seran de 5 (total 5 grups: 2 de 5 i 4 de 4). Cada grup escollirà el tema que vol estudiar dels que han sortit a l’activitat inicial, al final faran un treball.

3. El treball ha de tenir per a tots els grups una part comuna :
•  Un dibuix del perfil del cos humà amb les parts del sistema digestiu, una explicació del que fa el sistema digestiu, el nom de cada part de l’aparell. Per fer aquesta part faran servir el llibre de text. Els proposaré que es reparteixin les feines i després s’expliquin els resultat del treball que han fet.

4.  El treball té una part diferenciada que consisteix en l’explicació del tema escollit. Cal desenvolupar la pregunta central del tema. Per això hauran d’elaborar un breu guió que expliqui com volen estructurar el tema, quin material han de fer servir i quins passos seguiran, així com quin és el repartiment de tasques i com faran la síntesi final. Hauran de presentar-me’l i el negociarem. Com ja estan ensinistrats en aquest tipus de treball imagino que voldran anar a informàtica, també hauré de tenir preparats els atlas d’anatomia i l’enciclopèdia de la salut. Podran portar el material complementari que vulguin. Acabat el treball, hauran de fer una presentació oral. S’hauran d’organitzar perquè tothom expliqui una part.

5.  Després de les presentacions, discutirem sobre el que és important d’aquesta unitat i elaborarem un formulari amb les preguntes clau. Treballaran el formulari, primer individualment i després en parelles per tal d’ajudar-se amb els dubtes. Els posaré un exercici de comprensió individual (no sé si els faré fer un dibuix o escriure allò que han après en la unitat) i me l’enduré a casa per corregir-lo. L’endemà parlarem sobre les errades més comunes en l’exercici. També avançarem com s’imaginen que serà l’examen. No caurà cap definició!

6.  Calculo que dedicarem un dia a la situació inicial, a les preguntes, a escollir tema i a decidir recursos. En 3 dies hem d’acabar els treballs i la feina corresponent. No em puc estar més d’un dia per a les exposicions. Un altre dia pel formulari i l’exercici i el darrer dia per les correccions, repàs i preparació de l’examen. 7 dies i examen.

7.  Tindrem una nota de la presentació de cada alumne, una nota del treball i una nota de l’examen. Mitjana i nota global …

Els Equips d’experts, el trencaclosques («Jigsaw»)

Una de les formes organitzatives que millor promouen la interacció és el treball a partir dels equips d’experts, la tècnica del Trencaclosques («Jigsaw»). El Trencaclosques intenta posar els alumnes en una situació d’interdependència extrema, tot creant les condicions necessàries perquè el treball de cada membre de l’equip sigui absolutament imprescindible per tal que la resta dels integrants pugui completar la seva tasca. En síntesi, consisteix en els següents passos:

1. Formació dels equips de treball i organització de la feina. El grup classe es divideix en equips de base , heterogenis, de 4 o 5 membres cadascun. Normalment el nombre d’integrants està en funció de les parts en què s’ha dividit el tema a estudiar. Cadascun dels integrants de l’equip es responsabilitza de l’estudi d’una part de la informació del tema que estan estudiant conjuntament tots els equips. Rep la informació corresponent, i no rep, en canvi, la que ha estat facilitada als altres per preparar el seu subtema.

2. Feina individual/Feina en grup: Cada membre de l’equip prepara la seva part a partir de la informació que li ha facilitat el professor o la que ell ha pogut buscar. Després compartirà les seves troballes amb altres companys quer han de fer la mateixa feina. En alguns casos aquesta feina es fa directament en col·laboració amb els membres dels altres equips que han de treballar el mateix subtema i, per tant, es forma un equip d’experts , en el si del qual s’intercanvien la informació, resolen dubtes, aprofundeixen en el coneixement, fan esquemes o mapes conceptuals, etc.; és a dir, en el si del qual s’especialitzen, esdevenen experts en el seu subtema.

3. Feina en grup cooperatiu: Després cada un d’ells torna al seu equip de base i es responsabilitza d’explicar als altres la part que ell ha preparat al seu equip d’experts. D’aquesta ma­ nera tots es necessiten i es troben obligats a cooperar, perquè cada un té només una part de la informació total, una peça del «trencaclosques» i els companys d’equip tenen les altres peces, totes imprescindibles per culminar amb èxit la tasca proposada: l’aprenentatge d’un tema objecte d’estudi prèviament fragmentat.

Estructures cooperatives. Exemples: Grups d’experts.

1. A 5è acabem de fer els Vertebrats. Ho hem fet treballant en grup cooperatiu. Varem començar veiem un vídeo sobre el Serengetti (Youtube). Tot i que se centra, sobre tot, en Mamífers, Aus i Rèptils dóna molt de joc, permet iniciar la discussió prèvia i uniformitzar una mica els coneixements. Tot seguit vaig explicar la feina que havíem de fer (una presentació Power Point sobre els animals Vertebrats) i la forma en què ho anàvem a treballar.

2.  Els grups (5 de 4 alumnes) els van fer els propis alumnes, però com sempre jo els vaig supervisar. Vaig haver de fer un parell de canvis el primer dia (!) ja que era previsible alguna interacció negativa (de poca feina i molta xàxara ). Ho vaig parlar i varem quedar que si aquest cop anava bé com jo proposava, la propera provaríem com ells deien.

3.  Aquesta vegada cada grup ha hagut de desenvolupar el mateix tema Els animals Vertebrats , però vaig pensar que cada component del grup podia fer una part diferent (Peixos, Amfibis, Rèptil, Aus i Mamífers). Per això cada grup tenia un peix , un amfibi , un rèptil …, l’alumne responsable del seu estudi.

4.  Perquè no haguessin de fer feina sòls, tots els peixos es reunien per a treballar junts; el mateix feien els amfibis, els rèptils, etc. A cada grup d’ animals els vaig donar una fitxa, una pauta de treball amb les informacions que volia que trobessin i amb els conceptes que havien de saber explicar (a partir dels recursos que jo proporciono. La pauta era una taula, una mica diferent en cada grup, però preguntava sobre el medi de vida , les cobertes externes , el tipus de reproducció , la forma de respirar , etc. aspectes bàsics de la morfologia i fisiologia animal. Els conceptes escollits per a cada grup també eren diferents. El dia d’informàtica van poder imprimir algunes imatges per usar quan haguessin d’explicar a la resta del seu grup natural les informacions recollides.

5.  A l’aula d’informàtica, com només hi ha 10 ordinadors, vaig haver de distribuir 2 ordinadors per cada grup d’animals. Tot i que l’activitat funciona força bé i sempre hi ha qui té iniciativa de cercar més informació a internet, cada any hi ha una mica d’embolic, perquè alguns alumnes no tenen una feina concreta: m’hi he de barallar.

6.  A continuació sempre dediquem una sessió a omplir la taula i a aclarir aquells significats que no han acabat d’entendre. El darrer quart d`hora, discuteixen sobre com presentaran la informació al seu grup (què diran, quines fotografies faran servir, quins exemples posaran, …).

7.  Així doncs després de treballar en el grup d’ animals , amb les informacions recollides, els dubtes aclarits i mig preparada l’exposició, cada alumne ha hagut d’explicar la fitxa a la resta de companys i companyes del grup natural. Hem dedicat dos dies a fer-ho. Mentre un alumne explica els resultats de la feina, la resta d’integrants del grup omple una fitxa molt semblant a la que va elaborar el grup d’animals corresponent. En aquesta fase sempre hi ha problemes (és que no ho explica bé!; no s’entén, profe). He hagut d’intervenir en algun grup, bàsicament per fer-los conscients del que estava passant i facilitar la resolució d’algun conflicte. Al final els he passat un full d’avaluació, perquè valorin la feina de cada company.

8.  Tot seguit resumeixen la informació clau de cada grup de vertebrats. A partir d’aquí han elaborat una presentació Power Point. Vaig haver de reservar l’aula d’informàtica durant tota la setmana. Com que eren 20 alumnes (5 grups) i hi havia 10 ordinadors, vaig assignar 2 ordinadors a cada grup i ells mateixos es van organitzar la feina.

9. Cada grup ha presentat una classe de Vertebrats (5 grups, 5 classes). Ho han fet a partir de la presentació Power Point. He escollit jo al portaveu que ha fet la presentació (els vaig avisar el dia abans) i he deixat que quan acabés, els altres del grup poguessin completar. Quan acabaven els altres companys i companyes podien fer preguntes.

10.  El dia següent varem anar al laboratori a fer la dissecció del verat. Seguim una pauta de treball que lliga molt amb la informació que han treballat sobre els peixos.

11. He avaluat el grup i a cada alumne

a) avaluació de grup (50%)
– nota del contingut de l’exposició oral (exposició, intervencions i respostes a les preguntes),
– nota de la presentació Power Point

b) avaluació alumne (30%)
– nota de l’examen

c) avaluació mútua entre l’alumnat (20%)
– mitjana de les notes que proposa cada company.

 

http://giac.upc.es/PAG/giac_cat/giac_que_es.htm
L’Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge

http://www.xtec.es/~aorihuel/treball%20cooperatiu.htm
El treball cooperatiu no és col·locar els alumnes en grup i dir-los que treballin junts sense estructurar les tasques que se’ls assignin perquè facin un veritable treball en equip. Tampoc no és col·locar els alumnes en grup perquè treballin junts però fer una avaluació exclusivament individual, sense avaluar ni valorar els resultats comuns.

http://www.concejoeducativo.org/nsp/pre/3trab-coop.htm
El trabajo cooperativo ha sido considerado desde siempre una clave educativa para la renovación pedagógica. Ahora volvemos sobre él en un momento el que no sólo se acentúan el individualismo y la competición, sino que se ven como naturales dentro de nuestra práctica educativa y su reflejo en la sociedad.

http://www.lanzadera.com/cooperativo
El aprendizaje cooperativo es una forma de trabajo que se enmarca dentro de las distintas formas de trabajo en grupo. Se caracteriza como una metodología activa y experiencial dentro de un modelo interaccionista de enseñanza/aprendizaje.

http://www.co-operation.org/
Cooperative Learning is a relationship in a group of students that requires positive interdependence (a sense of sink or swim together), individual accountability (each of us has to contribute and learn), interpersonal skills (communication, trust, leadership, decision making, and conflict resolution), face-to-face promotive interaction, and processing (reflecting on how well the team is functioning and how to function even better).

http://www.kaganonline.com/KaganClub/SpencerArticles.html
Read Dr. Spencer Kagan’s provocative and insightful articles on Kagan Structures and how they have the power to transform education. You’ll also find Dr. Kagan’s thoughts on cooperative learning, multiple intelligences, the brain, character development, Win-Win Discipline and more.

http://www.sistema.itesm.mx/va/dide/red/3/que_abp.html
¿Qué es el ABP?

http://www.pucp.edu.pe/cmp/estrategias/documentos.htm#aprob
Col·lecció de links diversos i interessants (castellà i anglès).

Extret de: http://www.xtec.cat/~rgrau

About these ads

Una respuesta a “Treball cooperatiu

  1. Pingback: Treball cooperatiu | Diversitat « PLE de TIC

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s